22/04/2026
Jordina no era princesa. Coneixia els camins del bosc, sabia llegir els senyals del vent i, sobretot, escoltar el que els altres callaven.
Quan el drac va començar a exigir vides i el poble no sabia que fer, na Jordina no ho va acceptar.
La nit abans que li toques a ella, va sortir sola, sense armadura ni espasa.
Quan va trobar el drac no va lluitar, li va parlar. Na Jordina sabia que el drac no havia estat sempre una bèstia. Que una antiga ferida l’havia convertit en allò que era. Jordina s’hi va apropar sense por, i el drac va deixar de rugir.
L’endemà, el poble no va trobar cap bèstia. Només una rosa oberta.
Per això hi ha qui diu que la rosa no neix de la sang, sino d’algú que va saber mirar d’una altra manera.